Cervell i plaer

Una mica tard, a causa del desconcert que em va provocar tot això del blog i amb la sensació de no saber ben bé què penjar-hi, us dono la benvinguda! I m'agradaria fer-ho citant una conferència que va tenir lloc a l'auditori Narcís de Carreras el passat dijous 8 d'octubre. La conferència, amb el títol "Cerebro y placer", corria a càrrec de Francisco Mora, llicenciat i doctorat en medicina i neurociències, catedràtic de fisiologia a la Universitat Complutense de Madrid i professor a la universitat de Iowa, als Estats Units. Mora ens parla dels mecanismes del plaer, la localització dels circuits responsables d'aquest dins el cervell, les emocions que ens ajuden a distingir el bé i el mal codificades al sistema límbic (un sistema format per diverses estructures a nivell cerebral que gestiona respostes fisiològiques davant d'estímuls d'emocions)... Una de les coses que em va cridar més l'atenció del que Mora va explicar fou que tots els plaers es processen de la mateixa manera, ja sigui el plaer de menjar, fumar-se un cigarret, tenir relacions sexuals... i són pocs els petits matisos que els fan diferents. A continuació podeu veure un vídeo que tracta sobre el que es va parlar a la conferència i on es fa un breu incís (al principi) d'un experiment que Mora va fer, no amb primats sinó amb ratolins.



Mora, conjuntament amb altres investigadors, en la recerca dels possibles efectes que podia provocar l'estimulació mitjançant elèctrodes de la zona cerebral que determina la intel·ligència, descobreix una zona responsable del plaer i, a través d'experiències amb ratolins, primer per l'estimulació d'aquesta zona mitjançant una palanca i més tard pel subministrament de cocaïna just després de l'activació d'aquesta palanca, aconsegueix descobrir que allò que provoca el plaer és l'alliberament de neurotransmissors com la dopamina o la serotonina entre d'altres.

Mora va intentar desintoxicar els ratolins que havien esdevingut drogodependents anul·lant-los les vies de secreció de dopamina. Molts van deixar de dependre de la droga però n'hi va haver d'altres en que el seu cervell va trobar diverses vies per arribar al mateix fi de manera que no van aconseguir desprendre's de la substància. Aquest fet tant curiós ens convida a pensar el fet de que la facilitat major o menor respecte la drogodependència sigui una qüestió genètica i, de fet, així ho creu el nostre expert.

Moltes gràcies i fins la pròxima.